Un servidor va trobar fa anys diferents versions d'unes memòries laborals. Que eren unes memòries laborals? Quan un treballador arribava als 25 o als 50 anys dins una empresa, si volia rebre alguna gratificació, calia que presentés el que avui en díriem un informe de bons serveis prestats per tal que el patró valorés la possibilitat de grafiticar aquell treballador per la fidelitat i el bon treball de 50 anys d'esforços, alts i baixos i sacrifis per la bona causa.
L'avi d'un servidor a l'arribar als 50 anys de vida laboral a la fàbrica de la Colònia Güell va presentar una d'aquestes memòries. Confesso que la part que més em va frapar fou el record dels durs inicis i sobretot aquelles referències als temps de pre-guerra civil. (que per raons familiars en sabia vàries versions però que al llegir-ho em va ajudar a entendre moltes coses)
Cal dir que quan parlem de treball infantil molts cops pensem en el S.XIX. El cert és que a casa nostre hi va haver durant almenys el primer terç del S.XX hi va haver multituds de casos i la Colònia Güell no n'era una excepció. En la memòria hi ha el cas conegut dels "Fets de la pell" on el nen (segons la premsa de l'època "joven obrero") Josep Campderós o "el Pepet de la pell" que als 11 anys va salvar-se d'una mort segura al caure en una caldera bullent gràcies a l'operació d'injerts de pell d'una bona colla d'obrers i veïns del poble. 14 anys més tard encara seguien havent-hi molts nens-pre-adolescents que seguien entrant a treballar a la fàbrica a unes edats que per molts ara ens semblarien tercermundistes, cruels i prematures.
És el cas del meu avi patern, que de jove es deia Narcís i que en una primera versió de tals memòries diu:
"A los díez años empezé a trabajar en la Empresa Colonia Güell S.A. Ingresé en ella el día 19 de agosto de 1919.
Comencé en la plantilla de la sección de Perchas del ramo de agua. Había en aquel entonces de Director el Sr.Ramón Carreras Arimany, ingeniero industrial; de Mayordomo, el sr. Jaime Sala; de encargado, Juan Rovira, de primer oficial, Fernando Quintana, y de segundo, José Carreté.
Consistía mi trabajo, en plegar unas piezas arrolladas que traían de los telares; Debía, pués, acercarlas a la máquina en que trabajaba Fernando Quintana. Era esta una máquina de tres bombos de carda, que daba el primer cardado al género; luego se pasaba a la máquina grande, de un sólo tambor con 36 corrones, 18 peinadores y otros 18 cardadores, que actuaban sobre el género por su revés; esta última era la máquina principal en la que trabajaba Juan Rovira.
Para mis 10 años, aquellos bultos de 12, 14, 16 y hasta 22 kilos era mucho peso, y recuerdo que me salia del apuro como podía. Intentaba a veces, cargarme alguno de ellos a mis hombros, pero la caída y el desastre eran entonces inevitables.
Durante la jornada, debía preparar o trasladar unas 30 o 40 piezas de las que entonces se tejian.
Trabajábamos 10.45 horas diarias; y el sábado terminabámos la jornada a las 13 horas, poco después del mediodía."
Aquest només és un fragment. Continua amb un altre fragment molt més truculent on explica el tracte (o maltracte en segons quins casos) que rebien els nens per part de l'encarregat de torn. Encarregat que després d'una llarga història i d'un procés de depuració per part de l'empresa fou pre-jubilat.
Evidentment aquest fragment només l'he trobat en algun dels esborranys. Evidentment en la versió definitiva gairebé no hi ha referències ni comentaris personals. Tot és molt més fred, com un informe. Un informe o memòria, on tot estava molt maquillat, davant els Srs.Bertrand i Serra, amos de la fàbrica a l'any 1969, any en que va presentar la tal memòria. Gràcies als esborranys previs vaig poder descobrir fragments com els que ara us he transcrit.
****************
Com comentava un dels fragments que més em van atrapar de les tals memòries fou les poques referències que hi ha al temps de pre-guerra civil. Un servidor va decidir agrupar totes aquestes referències i juntar-les amb un sol text que és el que a continuació transcric.
A la vida tots i totes tenim persones o personatges que ens han marcat en algún moment. Fins i tot poden ser crucials pel futur d'una persona. Al meu avi va tenir la sort de conèixer una d'aquestes persones.
A la fàbrica de la Colònia alguna vegada havien contractat tècnics estrangers per passar temporades a la fàbrica i instruir, formar que avui en díriem, a la resta d'obrers. Suposo perquè molt sovint en el sector tèxtil calia constantment renovar-se per no quedar-se encallat en vells mètodes.
El Sr. Rowe fou un d'aquests tècnics, un tècnic anglès que va viure a la Colònia de l'any 1929 al 1936 just quan va esclatar la Guerra Civil.
Però realment qui fou Mister Rowe?
Recuerdos de Master Rowe
Por el año 1920 ingresé en la sección tinte, como ayudante de laboratorio. Siempre he figurado en la plantilla de esta sección, a partir de entonces; o sea, por el espacio de 48 años. Por ahí he visto pasar siete jefes Mayordomos Químicos, comprendiéndome yo también en el número de ellos.
Innegablemente, durante mi permanencia en este trabajo de especialidad, he buscado, siempre el mayor logro y ventaja de la empresa, según mi total saber y entender, en el fiel cumplimiento de mi cometido.
Tocando a los años 1929 – 1936, recuerdo que estuve al frente de la sección de tinte, un químico inglés, llamado Master John James Rowe, que no sabia una palabra de español.
Me apliqué en aprender el inglés para serle útil como intérprete, pues le era necesario para impartir las órdenes y normas de trabajo. Hubo también otro técnico alemán, el Sr.José Rashe, al que también ayudé como intérprete. Aunque oficialmente había de intérprete el joven Francisco o Tomás Sallent, yo ejercia de tal por las mañanas temprano y también en varias ocasiones de entre día como recurso de emérgencia.
Alrededor de los años 30, Master Rowe, agradecido por mi colaboración, tuvo empeño en que cursara estudios en la Universidad Industrial de la Diputación de Barcelona.
Cursé en aquel centro docente, el curso preparatorio y cinco semestres de la especialidad de Química Textil. En todas las asignaturas cursadas, alcancé la calificación de Excelente; calificación de honor y que daba lugar a la obtención de una beca.
Disfrutar de la misma, hubiera sido mi mayor deseo. Pero al mes justo de terminar mis estudios mencionados, estalló la guerra civil.
---
En los primeros momentos de la Revolución del 18 de julio, elementos destacados de la localidad, dueños incuestinables de la situación en esta zona, nos produjerón algunas molestias de palabra, nos llamarón la atención por nuestra actitud pasiva y de expectativa de no – cooperación con ellos.
A la primera oportunidad, auxiliamos a tres sacerdotes fugitivos que rondaban por los bosques de los alrededores. Y, como había llovido andaban empapados de agua, les dimos ropa nueva con que cambiarse y comida. Yo mismo les afeité y los conduje a la casa de Master Rowe.
Eran el sacerdote Cura – Teniente de la Empresa y de la Colonia Güell Mossén Federico Martí, el Cura – Párraco de Santa Coloma de Cervelló, y el Sr. Canónigo Dignidad de Chanter de la Catedral de Barcelona y Consejero Delegado de la empresa Colònia Güell S.A., el muy ilustre Sr.Don Gaspar Vilarrubias.
Los tres permanecieron unos días refugiados.
Dias después, el Sr.Rowe había hizado enseguida en su casa la bandera nacional inglesa. Pero, no fiándose mucho de la eficacia protectora de su pabellón patrio y considerando no oportuno permanecer en España, se marchó a su país, del qual nunca más regresó.
El Sr. Rowe fue substituido por un périto textil de la escuela de Terrassa, que estaba de auxiliar en los telares de pana.
Este joven tenía de périto, pero no conocia el proceso experimental y práctico de la técnica de la producción del tinte, hubo pues que asesorarle y, por así decirlo, instruirle en el oficio tintorero de panas.
Cuando la llamada república española movilizó mi reemplazo, me incorporé a filas.
Tal y como he contado disfrutar de esa beca hubiera sido mi mayor deseo. Pero al mes justo de terminar mis estudios mencionados, estalló la guerra civil.
FRANCESC BOLOIX PASCUAL
(Fragments y frases extretes a partir de les memòries laborals “Memoria laboral de 50 años de trabajo de Francisco Boloix Pascual en la empresa Colonia Güell S.A.”
[19 – 08 – 1919 a 30 -12 – 1969]
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada